adrech

Retour 

1. adj.

a. 'droit, sans courbure'

CroisAlbMa 164,13: E a la Santa Pasca es lo bossos tendutz, / Qu'es be loncs e ferratz e adreitz e agutz

b. ad a. loc. adj. 'droit, en position verticale'

1381/82CConsAlbiV2 2:49,844: … per volvre l'escalier del mur de la Teula que no estava be ad hadreg xɪ s. ɪɪɪ d.

c. 'qui n'est pas déshonoré'

CroisAlbMa 177,18: Si vos laichatz Toloza en tal milhurament / Que remangan ses perdre e adreit e manent, / Membrar lor an li filh e li fraire e·l parent / Que vos lor avetz mortz, don an lo cor dolent.

d. 'correct, convenable, juste'

CroisAlbMa 160,51: – N'Ala, lo meus coratges es en aiso doptans / Que·l cosselhs no seria adreitz ni ben estans.

DonPrM 2411: adrethz – aptus

DoctrAcMarshRaz 45,527: … cells qui no han lo lengatge / Adrech del proensal parlar

DoctrAcMarshRaz 51,726: … / Si con leial, chascun, talan, / Ffin e chanson e vilan. / E pot hom dir encar aisi: / Leiau, tala, villa e fi, / Chanso. Mas aquest parlar ies / Con le primiers adretz no es.

LibMorZ 447: Adreit es que lauzes ton parent e menor de te, quar aperte a gloria.

e. 'propice, favorable [en parlant du temps]'

UcBrunG 5,1: Puois l'adrechs temps ven chantan e rizen, / gais e floritz, joios, de bel semblan, / be·l devem tuich acuillir en chantan

GuilhPCazM 6,13: Qu'er vey novelh temps et adrey, / que·ns fay vertz boscx e camps e prays

SHonSRH 1191: Seyner, per ta douzor dona nos temps suau / que nos trameta a port, e nos e nostra nau!» / Am tant uns adretz ventz si fier sus en l'antenna, / que·ls a mes el ribaje del port pres de Ravenna.

GuilhBarraG 3958: quar lus temps no·y fazia freg, / mas trop gentil temps et adreg

f. a. per [+ inf.] 'disposé à'

CroisAlbMa 139,6: E vos autres siats adreit per capdelar; / Sapiatz los grans colps e ferir e donar

CroisAlbMa 151,9: Le comte de Foig mena, que sab ben dir e far; / E troban l'Apostoli adreit per escoutar.

g. 'courtois, loyal, franc [en parlant d'un être animé]'

UcCatMölkFrLied 4,3: … / q'estat m'avez adreiz ez amoros, / francs ez humils e blos de totz enianz

BerPalB 7,38: quar es adreitz e conoissens, / e fai tans de ricx faitz valens, / lauzengiers no·l pot encolpar

RaimbAurP 38,25: Estat ai fis amics adreis / D'una que·m enganav' ab tric

RaimbAurP 36,5: Si trop un malastruc adreg / Que·l malastruc cap mi pesseg!

RaimbAurP 207,28: Que·l gens era fat' e fola, / Et ar seran pro e adreg [ms. adreig] / Tal qu'eron vilan e freg

GirBornS 21,25: Pro·m dei cuiar / … / Del sieu adreig cors avinen / Cortes e gai / Que·m loinh de trebaill e d'esmai

GirBornS 22,75: … mas del vezer / Qan n'ac lezer / L'adretz cors e·l ben enseingnatz / No·m fon privatz

GirBornS 23,7: Ni vertz herba, ni blancha flors / Tan no m'enanza ni m'atrai / Vas un vers far com sol lo manz / De mon Adreit Seignjor…

GirBornS 27,30: Mas ben volgra qu'ella chauzis / Que no·m faillis; / Tant es adrech' e benestanz!

GirBornS 40,79: Vas l'Amor non vanei, / Qe·m soiorn' e·m trebailla, / Si·m desboiss' e m'entailla / D'un adreg cors gingnos / Sas avinenz faissos

GirBornS 42,92: Qe·l bels semblanz / E·l cors adregz e benestanz / Douz' e bella paria / M'a prez en sa coindia

GirBornS 43,69: Mas l'adreiz / Cor qu'eu vueyll / E dezir e reblan / M'a trach d'ir' e d'afan

GirBornS 43,92: … / C'ab bels plazers reduy, / Quan no·s volv ni·s defuy / L'adretz cors benestanz / Ni·l bels semblanz

GirBornS 66,57: Mas venra l'Alamans, / L'adregz e·l benestans, / Miralhs e guitz e flors / D'autres emperadors

ArnMarJ 19,27: … a cuy ai fag do, / ab fin cor e lial e bo, / de me per far totz sos comans, / tant es adreit' e benestans

GaucFaidM 10,5: can la brun' aur' e·l freitç / a destreitç / los adreitç / auseletç de cantar, / …

GaucFaidM 42,54: … s'una a drut valen, / adreich ni conoissen, / don puosc' om gran ben dire, / greu er longamen / car tengutz ni amatz

BertrBornG 33,19: Aras sai eu qu'adreitz vol esser reis / Lo reis Felips, que dizen qu'es crozatz

BertrBornG 5,39: Qe·l meillz c'om puosca el mon eslire / Pot gazaignar e conquerer / S'es larcs e adreitz e servire / E sap far e dire plazer

BertrBornG 41,20: E pos leu e gen barata, / E·l vei adreit ez alinhat, / Lau qu'en proeça s'abata.

PVidAv 12,36: Catalan et Aragones / An senhor honrat e valen / E larc e franc e conoissen, / Humil et adreg e cortes.

PVidAv 37,52: Quar autramen son ilh de gran valor, / Adreit e franc e cortes e leyal, / …

RaimbVaq/AdPeit/PerdPerdC 12,13: quar s'elh es francx, adregz e plazentiers, / aquelh val mais, segon la mia esmansa

RaimMirT 3,5: Un nou son gai e legier / Aujatz ab que·s poiran feingner / Seill que son adreg e gai

BeatDiaRiegerTr 34,27: Q'ieu n'ai chausit un pro e gen / per cui pretz meillur' e genssa, / larc et adreig e conoissen, / on es sens e conoissensa

AimPegSC 25,41: L'adreitz Conratz Malespina referma / Don e dompnei…

AimPegSC 34,50: Hai! belhs cors cars, gen noiritz, / Adregz e gen faissonatz, / …

RambBuvM 21,25: Gais cors, adreitz, gens, francs e vertadiers, / per Dieu, aiatz ves mi bon chausimen

RambBuvM 7,16: ni de ren als non ai cor ni talen, / mas de servir son gen cors covinen / gai et adreich on es mos cossiriers

ElBarjS 13,40: … / qu'el es sobre·ls plus valens / lars e adrei[z] e plazens

CadZ 15,13: Nulhs hom no viu ni renha ab amor / Que no sia cortes e gen parlans, / Larcs e adregz e creissens de valor

GuilhAugC 2,9: lo pro vescomte, que morts es, / de Bezers, l'ardit e·l cortes / lo gai, l'adreg, lo nou e·l blon / lo mellor cavallier del mon

AdNegG 59,24: Et aura merce de me / Us adreitz cors qe·m rete / E m'es de bella paruda

RaimVidF 1,885: … us baros, / en Guillems, adreg e membratz, / e tals que fon apparelhatz / a conoisser totz bos mestiers

GuilhFigL 2,86: Roma, be·m conort quez en abans de gaire / Venrez a mal port, si l'adreitz emperaire / Mena adreich sa sort ni fai so que deu faire.

AimBelP 12,42: N'Audiarz es tan avinenz, / adrech' e gaia e plazenz / …

AimBelP 16,53: qe·l sieus adrez cors presatz / complitz de totas beutatz / conois mensoingnas e vers

BertrCarbR 341,6: Et auran de paures parens, / bons et adreiz et avinens, / e non lur volran ajudar.

BonCastP 1,38: De mon seinhor, si Dieus m'ajut, / se non creses conseilh menut, / sai q'el fora adrech[z] e bos

PonsSantGuilhMontR 21,19: Quar purs e bos, atempratz per mezura, / plazens a totz, so qu'en paucx se conten, / cum savis hom, adreitz, totz en drechura / …

BertZorziOrozLírRel 7,1: Ben es adreigz / – e sap qu'es alegranza / et esser pros / e tot lo meill chauzir – / cel cui respeigz / d'enteira benananza / reten ioios

BertZorziL 17,22: E car aten que mon gaug restaures, / Ben dei ponhar d'esser adreich servire

GirRoussH 9282: – Leiaus genz», dist Girarz, «e bien adreites, / De Deu seiaz seignat e beneeites!»

GirRoussH 9660: Aï! contesse, amie, bons cors e genç, / E adreiz e corteis e sapienç, / Humiles amors e dolces e covinenç, / …

GirRoussHo 8256: «Leiaus gens, ditz G., e ben adreitas, / De dieu siatz senhadas e beneeitas.»

GirRoussHo 8616: Ai comtessa amigua, bels cors e gens, / Humils e amoros… / I adrehs cors cortes e sapiens, / …

CroisAlbMa 143,14: Qu'anc no nasquec de maire nulhs plus avinens tos, / Qu'el es adreitz e savis e de gentils faisos / E del milhor linage que sia ni anc fos

CroisAlbMa 169,53: Cent cavaler lai foren, ric e valent e mal, / Que son valent e savi e adreit e vassal, / De garnimentz e d'armas que degus mais no val

AuzCassS 245: Aprop l'austor ven esparvers / e degra meills anar premers, / tant es cortes, pros et adreitz, / mas trop pauc dura sos espleitz.

RazoComteRodVidasBS 250,1: Lo coms de Rodes si era mout adreics e mout valens, e si era trobaire.

RazoGuilhBalVidasBS 321,1: Guilhem de Balaun fon ·ɪ· gentils castelas de ves Monpeslier; adretz cavayers fon et ensenhatz e bos trobayres.

RazoPVidVidasBS 362,15: Et En Barrals, si com valens hom e adregz, si pres lo fait a solatz e comenset a rire

RazoRaimMirVidasBS 381,18: … un valen baron de Cataloina, qe avia nom N'Uget de Mataplana, q'era mout adreichz e bons trobaire…

RazoUcSCircVidasBS 244,3: Mout fo adrecha et ensenhada et avinenz e bella

VidaBernVentVidasBS 20,3: E venc bels hom et adreichs, e saup ben chantar e trobar, e venc cortes et enseingnatz.

VidaBerPalVidasBS 523,2: Paubres cavalliers fo, mas adregs et enseingnatz e bons d'armas.

VidaBlacVidasBS 515,1: En Blacassetz si fo fills d'En Blacatz, que fon lo meillor gentil hom de Proenza e·l plus onratz baros e·l plus adreitz e·l plus larcs e·l plus cortes e·l plus gracios.

VidaBlacatzVidasBS 489,1: En Blacatz si fo de Proensa, gentils bars et autz e rics, larcs et adreichs.

VidaGuirSalVidasBS 198,2: Joglars fo; ben adregz hom fo e ben cortes, e trobet ben e gen cansons e descortz e sirventes.

VidaPBarjVidasBS 420,2: E fo fort adregs e cortes

VidaPMaensVidasBS 301,6: Fort fo adregs hom e de bel solatz

VidaRaimbAurVidasBS 441,2: E fo adreich et eseingnaz, e bons cavalliers d'armas, e gens parlans.

VidaUcBacVidasBS 218,4: E fo cortes hom, ben adreichs e ben enseingnatz.

FlamG 6173: Anc hom non vi tam bella re, / tan cortesa ni tan adrecha.

FlamG 5865: quar tam bell e tan gent vos vei / e tan cortes e tan adreg / que per fin' Amor e per dreg / aves mon cor lonc tems avut

FlamG 6432: Li miei donzel son jovensell, / cortes, adreit e bon e bell, / et aitals son vostras donzellas

GuilhBarraG 6: E layssec so filh heretier, / adreit e franc e plasentier, / jove d'etat entro ·xx· ans

GuilhBarraG 3090: Filha, tostemps aias cossir / que filha fust d'un cavalier / adreg e lïal et entier

CoutGontArchGir 7:54,8: … juria sobre los sans Evangelis… que… sera a la unibersitat de l'abant deyta bila bos senescalc et adreyt et leyals e bos guobenayr, en loc del senhor

h. 'courtois, franc, vrai [en parlant de qc]'

GarBrunB 607: Que tals pot esser cel: / perduz sera en el / adreich moz, qui li diz

RaimbAurP 17,47: Ben ai cor ric / Plus qu'ieu non dic / E tan adreg / Que ducx ni reg / prez, si no·m prez' eissamens

RigBarbV 2,8: … si la cortz del Puoi e lo bobanz / e l'adreitz pretz dels lials amadors / no·m relevon, iamais non serai sors

GirBornS 64,44: … / Dieus, q'es caps e cors de nos, / Don nos ve sa ios / Lo bes e l'enseynamens / E l'adreitz captenemens; / … / E·l vila captenemen / Cueill hom de la carn creissen

GirBornS 70,37: Ni non cre qu'en adreit deport, / Si·l cors no·i falsa ni la fes, / Que si' aisi iutgatz ni pres, / …

GaucFaidM 22,9: non deu celar son saber, ni cubrir / lai on cove a mostrar ni a dir, / q'en totz luocs val adrecha chaptenenssa

BertrBornG 38,19: Jov' es la dona que sap honrar paratge / Et es joves per bos fagz, quan los fa. / Joves se te, quan a adreg coratge / E vas bon pretz avol mestier non a.

MongeMontR 2,15: … ni que vauc plus languen, / pus tort no·m fai e m'honra finamen / e m'a solatz adreit e plazentier?

AimPegSC 34,35: Qu'ieu vi… / Si fos per amor donatz / Us cordos, qu'adreg [éd. a dreg] solatz / N'issi' acortz e covitz

PonsCapdN 20,1: L'adregz solatz e l'avinens companha, / E·l gens parlars e las humils faissos / Mi fan chantar…

GuilhAugC 6,53: Vas n'Alazais, c'a pres adrei, / de Boissazo – que ben aia! – / t'en vai descort…

PCardV 3,11: si tot motz adreitz e cortes / met hom en maint chantar leugier, / bels dictas fis ab castic si cove / e vers…

SordB 43,1095: Qar la plus neta res del mon / es amors… / adreicha

BertZorziBertTrIt 68,51: Et el pro duc eron tant aib prezan / Qu'el ac de mout la reial chaptenenza, / Qu'adreg foron sei dig e sei senblan

i. 'gracieux, harmonieux [en parlant du physique]'

RaimJordA 1,10: E quan remir vostra fresca color / e l'adreg cors e las plazens beutatz, / …

GaucFaidM 40,70: … c'ades pensan / sa beutat non remir, / l'adreich, gen cors prezan / e·ls bels huoills don m'albir

BertrBornG 7,48: A mon Mieills‑de‑Ben deman / Son adreich nou cors prezan, / De qe par a la veguda / La fassa bon tener nuda

PVidAv 13,33: … / Sos cors adregz e gen formatz / D'ensenhamens e de beutatz, / Que anc nuls hom non vi tan gen / Ni ab tan bell captenemen

PonsCapdN 23,24: Qui ve·ls beillz oillz plazenz et amoros / E la boca, qu'es bell' e gen parlans, / E·l cors adreitz e·ls avinenz senblans, / Ben saup causir de totas la meillor

j. 'adroit, habile, expert [en parlant d'une personne]'

GirBornS 60,26: Que non foratz bons pelisiers / Ni viure non pogras estiers, / C'adregz non es e neguna fazenda

GirBornS 70,6: E cascus ponh a plan esfortz / Com sia lauzatz e grazitz / Tant adreitz guitz

GirRoussH 153: Seiner, adreu ab armes e bons e biaus, / E ardiz e segurs e joventiaus, / Volentrïus e lius plus que us oisaus.

GirRoussH 2622: Viraz d'aur e d'azur tan grant lubor, / … / Tante lance trencant ob aurieflor, / E tant donzel adreit envaïdor!

GirRoussH 5509: Chevalers est furmiz e asaz granz, / E fu adrez per armes e de romanz.

GirRoussH 9846: … Tu es Gintranz, / Mos paranz e mos om, cums alemanz, / Bons parlers en ties e en romanz / E adroiz chevalers e combatanz.

GirRoussHo 1998: Viratz d'aur e d'argen ta gran lugor, / … / Tanta lansa trencan ab auriflor / E tan donsel adreh envaïdor.

GirRoussHo 8796: … tu iest Guintrans, / Mos parens e mos om, coms Alamans, / Bos parliers en Ties e en Romans / I adrehs ch. e combatans

FlamG 6788: Et antretan mandares mi / per alcun adreg pellegri, / per message o per juglar, / tot vostr' esser e vostr' afar.

k. 'exercé, bon [en parlant d'un cheval]'

GuilhPeitP 1,8: Dos cavals ai a ma sselha, ben e gen; / bon son ez ardit [var. adreg] per armas e valen

PVidAv 29,25: E s'ieu agues caval adreg corsier / Suau s'estes lo reis part Balaguier / E dormis si planamen e suau

GirRoussH 5080: Portet escu e lance nou de Rivers; / Sos gonfanons uns blans, lars traginers, / E sos chevaus uns bais, adreiz corsers.

GirRoussH 6517: Escuç on covinenz, elmes luisenz, / E chevaus de grant pres, adrez corenz

GirRoussHo 5741: Escutz an nous e fres, elmes luzens / E chavals de gran pretz adrehs correns

FlamG 7982: car mielz podon jostan monstrar / consi cavalgon ben e dreg / e con son lur caval adreg

l. 'habile, intelligent [en parlant de qc]'

GirBornS 49,55: Ni ia per adreit mentir / Midonz non perdrai.

GirBornS 73,25: Que per bos fagz s'ave / E per adregz percatz / Honors ab grans rictatz

BertrBornG 7,28: Midonz N'Aelis deman / Son adreig parlar gaban

2. adv.

'correctement, comme il faut, bien'

ElBarjS 12,38: e pus Dieus l'a donat de que, / serva·l adreg [éd. a dreg] l'emperaire / qu'om del mon no pot plus traire / mas tant quant aura fach de be

GuilhPCazM 6,27: Qu'ieu torn ysnelhs e reverdey / e melhur mos chans e mos lays, / e·m tenc adregz en totz assays / …

GuilhFigL 2,87: Roma, be·m conort quez en abans de gaire / Venrez a mal port, si l'adreitz emperaire / Mena adreich sa sort ni fai so que deu faire.

SordB 21,34: Tuc trop son mal, so auc dir a la gen, / e mal tut pauc, s'adrec [éd. a drec] o raisonatç

SordB 43,1095: Qar la plus neta res del mon / es amors… / adreicha; mas non vai adreig / pos que mesura i pert son dreig

LibMorZ 161: Avars no fai ren adreit, mas cant mor.

LibMorZ 222: Lai ont vizi profeitunt pecha qui adreit fai.